SAAC

Sistemes Augmentatius i Alternatius de la Comunicació
Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de la comunicació (SAAC), són
un " Conjunt estructurat de codis no vocals ( no s'utilitza la veu com a
mitjà de transmissió d'aquest codi) que necessiten suport físic, o no, gràcies
als que mitjançant processos específics d'instrucció (la comunicació augmentativa
s'aprén a partir d'estratègies d'ensenyament- aprenentatge específiques),
serveixen per realitzar actes de comunicació( funcional (han de servir
per transmetre idees, sentiments, necessitats...), espontània
(ho ha de poder utilitzar quan vulgui) i generalitzable
( ho ha de poder utilitzar allà on vagi per ells mateixosa
o juntament amb codis vocals o amb recolzement parcial d'ells"
(Javier Tamarit, 88-89)


Els Sistemes Alternatius i/o Augmentatius de Comunicació (SAAC)
estan dissenyats per porblemes de comunicació, llenguatge o parla.
En una gran majoria de centres hi ha alumnes que en poden ser usuaris,
degut a la seva discapacitat motora, o d'altres trastorns de
desenvolupament com poden ser el retard mental, l'autisme o
els dèficits específics del llenguatge, i que per tant no poden accedir
al llenguatge oral de manera normalitzada.


Objectius generals
Instaurar o ampliar els canals de comunicació social de les persones
amb alteració o impossibilitat de parlar, col·laborant així a una millor
qualitat de vida.

Els SAAC es poden classificar, segons la seva utilització, en dos tipus:
Comunicació alternativa, quan aquests sistemes substitueixen
totalment el llenguatge i la parla.

Comunicació augmentativa o complementaris, quan fem referència
a una comunicació de suport o ajuda. El mot augmentativa ressalta
que l'ensenyament de les formes alternatives de comunicació té
un doble objectiu: promoure i reforçar la parla i proporcionar
un mitjà de comunicació mentre aquesta no apareix.

A l'hora de triar un SAAC haurem de tenir en compte:
les habilitats cognitives( en funció de les competències de cada persona
s'haurà de valorar l'exigència que plategen els diferents sistemes disponibles).


- el nivell de llenguatge.
- la intel·ligibilitat de la parla.
- la discriminació visual.
- les habilitats motrius.
- els interlocutors i l'entorn.


El nostre centre utilitza els SAAC, concretament l'SPC, Sistema Pictogràfic
per la Comunicació, com a línia de treball.

L'SPC és un sistema de símbols pictogràfics: cada paraula es representa amb
un dibuix o icona). És el sistema de comunicació que més possibilitats ofereix,
gràcies a la senzillesa i transparència dels pictogrames.

És un sistemade símbols internacional. El SPC té al voltant
de 3.000 signes gràfics que són dibuixos simples fets en negre
sobre blanc i cadascun d'ells representa un concepte.

Al damunt hi tenen la paraula escrita.

Excepcionalment, quan el concepte és molt abstracte, només s'escriu la
paraula. Són dibuixos molt semblants a la realitat o al objecte que representen.
Igual que altres sistemes, els símbols poden ser combinats, o bé adaptats
en cada cas.

Els símbols es reprsenten dividits en 6 categories, cada una de les quals
és aconsellable que s'estableixi de diferent color:










Aquesta categorització facilita la localització dels signes, ajuda a

l'estructuració de frases, i fa que la comunicació sigui més atractiva.


APRENENTATGE DE L'SPC

S'ensenyen, en primer lloc, aquells pictogrames que resultin motivants per

l'alumne i què seran utilitzats amb freqüència a les seves vides diàries,

planificant activitats on l'usuari ha d'utilitzar els pictogrames apresos per

realitzar una petició, elecció, un joc, iniciar una conversa... després s'anirà

incorporant al vocabulari existent aquells símbols que vagi necessitant

l'alumne a mida que vagin canviant les seves necessitats comunicactives.

És important tenir en compte que no és suficient amb conèixer símbols

del sistema, sinó que el fonamental és arribar a captar la càrrega comunicativa

dels mateixos, i en conseqüència utilitzar-los amb aquesta finalitat.

A continuació es presenten els diferents tipus de plafons comunicatius

que s'utilitzen amb els nostres alumnes tant coma sistema augmentatiu

i/o alternatiu de la comunicació.

Per major informació sobre els SAAC, i en concret dels pictogrames

de l'SPC disposeu de diverses pàgines webs.

Magatzem d'Icones Catalanes: http://www.xtec.es/ed_esp/mic/index.htm



Contes SPC:

http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc



Experiències d'altres escoles:

http://www.xtec.es/~aperafit/p/nee/saac.htm

Bibliografia: Basil, C., Soro-Camats, E., i Rosell, C. (1998)

Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa

y la escritura. Barcelona: Masson.

JOC HEURÍSTIC

JOC HEURÍSTIC


El joc heurístic és un joc on el nen/a aprèn lliurement i amb el seu propi ritme personal l’exploració i combinacions d’objectes, enriquint, així, el seu desenvolupament físic, mental, social i emocional.
Ofereix a l’alumne l’oportunitat d’aprofundir en el coneixement de les propietats dels objectes presentats, afavoreix la concentració, l’estructuració del pensament lògic i del llenguatge, i el sentiment d’èxit en la pròpia activitat.

Objectius que aconseguim amb el joc


Amb l'exercici continuat del joc heurístic s'arriba a a conseguir que els alumnes:

- Facin un gran pas en l'estruturació del seu pensament.

- Augmentin la capacitat de comprensió verbal pel fet de relacionar fets i esdeveniments concrets amb el llenguatge.

- Concentrin l'atenció en la pròpia activitat amb els objectes i en les orientacions que dóna el mestre.

- Coneguin algunes propietats dels materials que manipulen i el seu comportam,ent en entrar en contacteels uns amb els altres.

- Treballin autònomament, cada u al seu ritme, i amb llibretat d'elecció de materials, dins de l'oferta feta pel mestre.

- Experimentin sentiments d'èxit i satisfacció en la pròpia activitat

- Adquirir hàbits de treball...

El Material

N'hi ha de tres tipus: els objectes, els contenidors i les bosses.
Els objectes




S'utilitzen objectes que no tenen una finalitat lúdica preestablerta. N'hi ha d'haver en quantitat suficient: com amínim s'han d etenir en estoc de quinze a vint objectes diferents. De cada tipus d'objectes cal que hi hagin cinquanta unitats amb la corresponent bossa o capsa per guardar-les. Com més gran és l'estoc més variades són les combinacions d'objectes que es poden oferir al llarg de les diferents sessions del joc.


De la natura: petxines, pinyes... Comprats: anelles de cortina, trossos de mànegues, pilotes de ping-pong, boles de suro, rulos de perruqueria, bigudins, agulles d'estendre... Confeccionats: trossos de roba, pom-poms de llana...

Els contenidors








Són un material amb unes característiques que el fan susceptible de contenir altres objectes. La quantitat necessària és de tres o quatre per alumne. Té com objectiu servir de receptacle a un objecte o més, facilitar tot tipus d’activitats amb el material de joc i afavorir les consegüents experiències d’exploració.

Les bosses o capses


S'ha d'identificar el contingut de les bosses o capses amb una foto de l'objecte i el nom. Ha d'haver una bossa o capsa per cada tipus d'objecte.

Les bosses o capses són sempre del domini de l'adult, i no formen part del material d'exploració dels alumnes.

El material què sempre es mantindrà en les sessions de joc heurístic seran els contenidors, la resta anirà variant en cada sessió, per tal de fomentar l’exploració, l’experimentació diversa i no caure en accions repetitives i sistemàtiques.
Per fer un seguiment del material què es vagi utilitzant es pot confegir una graella.

Desenllaç d'una sessió

En inciar-se cada sessió, el mestre prepara la sala on es desenvoluparà el joc; aparta tot altre material i deixa l'espai lliure per als elements del joc heurístic. Selecciona tres o quatre tipus d'objectes, segons el nombre d'alumnes; treu de la bossa unes 50 unitats de cada tipus d'objecte i prepara els contenidors.

Al terra, en quatre o cinc punts equidistants, col·loca un grapat d'objectes dels tres o quatre tipus seleccionats i alguns contenidors. Retira les bosses o capses. S'asseu en una cadira i resta assegut tot observant l'activitat, preparat per intervenir quan sigui convenient, i donant seguretat als infants.








L’activitat de joc heurístic té dues parts ben diferenciades: la primera d’exploració i combinació d’objectes i la segona de recollida del material, tenint en compte un moment previ a la realització de l’activitat.

Per posar en pràctica el joc es requereix que els infants hagin tingut prèviament ocasions sovintejades d'explorar objectes de materials i contextures diversos.

primera part: exploració i combinació d'objectes

Els alumnes troben el material col·locat a terra. Actuen lliurement amb els objectes, els exploren i els combinen de maneres molt diverses. I en la combinació dels diferents materials fan descobertes:
les coses hi caben, o no hi caben, les unes dins les altres;
s’aguanten o cauen, unes són més grans o més petites que d’altres, algunes rodolen, d’altres es mantenen quietes, creen joc simbòlic a partir de l’experimentació...

Actuació de la mestra
La mestra seurà en una cadira observant i apuntant, en la graella d’observació, els aspectes que consideri rellevants recollir respecte l’activitat; estarà preparada per intervenir quan sigui convenient, intentant moure’s el mínim possible, i donant seguretat als nens/es.
Actuarà, per exemple, per fer algun suggeriment individual, per encoratjar a algun nen/a a fer una acció, per reordenar els objectes excessivament escampats, per respondre a la demanda d’algun nen/a, en el moments en què hi hagi algun conflicte entre ells, o quan facin un ús inadequat del material provocant què es faci malbé...
El que es pretén és afavorir una atmosfera de calma i tranquil·litat en el grup, garantir les condicions de joc i motivar-los perquè actuïn lliurement.
Cal destacar que la col·locació física de la mestra mentre els nens/es desenvolupen l’activitat és important: s’ha d’asseure en una cadira alta i situar-se estratègicament en un punt de l’aula des de on pugui veure i ser vista pels nens/es.
El temps de durada d’aquesta primera part, com he dit anteriorment, serà al voltant dels trenta minuts; el temps, però, es determinarà en funció del grau de concentració dels alumnes en l’activitat. L’indicador per acabar serà quan l’atenció d’alguns nens/es comenci a decaure. Podrà haver excepcions, com és el cas de no aconseguir-ne un clima general de concentració; aleshores serà més convenient acabar la sessió, encara que només hagin passat cinc minuts.

Segona part: recollida
És el moment d’aplegar tot el material.
Es col·locaran les bosses/capses en un costat de l’aula, amb les tapes obertes perquè els alumnes puguin veure quin és el material que hi ha en cadascuna i col·loquin el que hi ha l’aula de forma organitzada. Els alumnes també tindran, com a referent, la fotografia del material, enganxada en un costat de la bossa/capsa.
Els alumnes començaran a recollir, alguns d’ells orientats i guiats per la mestra perquè recullin i dessin el material organitzadament; cada objecte a la bossa/capsa corresponent.
Nota: Aquesta activitat de classificar (introduir cada objecte a la capsa corresponent) ajudarà als alumnes a estructurar el seu pensament.

Actuació de la mestra
La mestra romandrà asseguda i orientarà verbalment l’activitat dels nens/es; les seves paraules els ajudarà a interioritzar diferents conceptes i nocions que estaran configurant amb la seva acció: indicarà el nom del material, verbalitzarà el lloc on es troba en relació a d’altres objectes, esmentarà la quantitat: "mira sota la cadira hi ha dos taps de suro, porta’ls!" i els convidarà a l’acció: agafar, portar i introduir a la capsa.
Mirarà que tots els alumnes participin de l’activitat i mostrarà complaença per les tasques que han fet.
En acabar, la mestra tancarà les bosses/capses i les portarà als prestatges. Els alumnes la podran ajudar portant cadascun una. D’aquesta manera seran més conscients de l’acabament del joc.
BIBLIOGRAFIA: El joc de la descoberta. De: tere Majem i Pepa Òdena. Temes d'infància: educar 0-6 anys.